En aquest curs que ja s'acaba, dos companys ens han deixat de manera definitiva i massa aviat, el Francesc Roca de l'EAP de Badalona i la Muntsa Agell de l'EAP de Sarrià Sant Gervasi ( Barcelona).

Des d'aquest espai de l'ACPEAP, hem demanat a companys que els coneixien que ens fessin arribar un petit escrit en el seu record

A la Muntsa Agell

Fa un any.

Fa tan sols un any estaves plena de vida i t’acompanyaven nous projectes, eres feliç.

Una mala noticia ennegrí el teu futur però tu ho convertires en esperança. Vares lluitar amb totes les teves forces i feies bo el sofriment. Et senties volguda i acompanyada en el camí de l’esperança.

Malauradament no serveixi de res. No podem explicar-nos la fragilitat de la vida i som presos d’un destí incomprensible.

Dels teus companys del Sevei Educatiu de Cornellà

....................................................

La Muntsa no hi es. Es fa estrany, no poder gaudir de la presencia de la Muntsa, es fa estrany no veure aquell somriure vibrant i es fa mes estrany no poder escoltar aquella voluntat profunda de transformar allò que tenia proper i allò que volia proper, es fa estrany per aquelles persones que hem gaudit de la seva presencia, viure la seva absència. No podem oblidar el compromís amb els seus, amb L'ACPEAP i amb els amics, no podem oblidar però hem de continuar , la Muntsa ens empenyeria a fer-ho. 

Jaume Francesch i Subirana

 .......................................

Al Francesc Roca Marimon, company i amic de l’EAP de Badalona:

Se'ns fa difícil fer aquest escrit, el voldríem haver deixat per més endavant, per molt més endavant, per aquells moments que ens haguéssim pogut retrobar tranquil·lament mirant el cel, amunt, molt amunt, tot veient passar els avions i explicar-nos els records, les vivències, les anècdotes, els pesars i les bromes d'una vida de treball compartit, per reviure les il·lusions que han marcat la nostra tasca en la creença de que un món millor passava per l'educació dels nostres infants i joves.

Francesc, han estat molts anys, però no s’ha acabat,....

sempre estaràs amb nosaltres.

Núria Comas i Fornaguera